CULTURA AUDIOVISUAL PAU FERNANDEZ

LLEI DE LA BONA FORMA : el cervell intenta organitzar els elements percebuts de la millor forma possible. LLEI DE LA FIGURA-FONS : la nostra percepció depèn del que l'envolta. Un element només és visible si existeix un fons que el contrasti. La figura és l'element central i el fons indefinit. LLEI DE L'AGRUPAMENT : tendim a organitzar els elements que percebi'm entorn a formes més simples ja conegudes. Els elements propers es capten com part d'una mateixa figura. LLEI DE LA SIMETRIA : els elements simètrics tendeixen a ser percebuts com una sola forma. LLEI DEL CONTRAST : un element es distingeix de la resta per la seva singularitat. LLEI DEL TANCAMENT : la percepció tendeix a tancar i completar les formes inacabades.

Angulació zenital: és realitzat des d'adalt amb un angle de 90º, just a sobre dels objectes i subjectes. Angulació picat: altura lleugerament superior als ulls i la càmara orientada al terra. S'utilitza per transmetre al observador que algú és inferior. Angulació contrapicada: es situa davant i a una altura inferior al ulls. Serveix per enaltir i magnificar la persona. Angulació dorsal: ens explica que veu el protagonista però confirma el nostre rol d'espectadors. Plànol indirecte: s'observa mitjant reflexes. Angulació frontal: és el plànol més habitual. La càmera està paral·lela al terra i davant del personatge. Plà mitjà curt:    encuadra al sujeto desde la cabeza hasta la mitad del torso. Plà mitjà:  encuadra desde la cabeza a la cintura. Plà mitjà llarg o americà:  encuadra desde la cabeza hasta las rodillas. Plà sencer:   encuadra justamente la figura entera del sujeto a tomar.

Saturació: és la intensitat d'una tonalitat específica, es basa en la puresa del color.                          Temperatura de color: la dominància d'algun dels colors de l'espectre lumínic sobre els altres. S'expressa en Kelvin. Balanç de blancs:   és un control de la càmera que serveix per definir la brillantor dels colors bàsics vermell, verd i blau (RGB) amb l'objecte de que la part més brillant de la imatge aparegui com a color blanc , i la menys brillant com negre. Matis:  és una de les propietats o qualitats fonamentals en la propietat d'un color, com «el grau en el qual un estímul pot ser descrit com similar o diferent dels estímuls com vermell, groc i blau». Lluminositat:  dóna una indicació sobre l'aspecte lluminós del color estudiat: com més fosc és el color, la lluminositat és més feble. É s la quantitat de llum emesa o reflectida per un objecte. Síntesi additiva:   implica que s'emeti l

Aquesta és la primera fotografia feta el segle XVIII, amb el descobriment de la cambra fosca. Joseph Nicéphore Niépce va desenvolupar un procés al qual va anomenar heliografia, aquest va coincidir amb Louis-Jacques-Mande Daguerre que dugué a terme el daguerrotip. William Henry Fox Talbot va inventar la impressió negativa de calotips amb la característica més important de la fotografia: la multiplicitat d'exemplars. El segle XX es va revolucionar amb la introducció de càmeres digitals. Thomas Wedgwood i el mètode de copiar imatges Ha destacat en la tecnologia, va ser la primera persona que va idear un mètode per copiar imatges visibles. Va fer experiments amb la calor i la llum, va utilitzar les olles de ceràmica recobertes amb nitrat de plata. Louis-Jacques-Mandé Daguerre El Daguerreotip és un procés pel qual s'obté una imatge en positiu a partir d'una placa de coure coberta de iodur de plata. Al començament del segle XIX, el Diorama va arribar a ser