COLOR

Saturació: és la intensitat d'una tonalitat específica, es basa en la puresa del color.
                        



Temperatura de color: la dominància d'algun dels colors de l'espectre lumínic sobre els altres. S'expressa en Kelvin.



Balanç de blancs: és un control de la càmera que serveix per definir la brillantor dels colors bàsics vermell, verd i blau (RGB) amb l'objecte de que la part més brillant de la imatge aparegui com a color blanc , i la menys brillant com negre.




Matis: és una de les propietats o qualitats fonamentals en la propietat d'un color, com «el grau en el qual un estímul pot ser descrit com similar o diferent dels estímuls com vermell, groc i blau».



Lluminositat: dóna una indicació sobre l'aspecte lluminós del color estudiat: com més fosc és el color, la lluminositat és més feble. És la quantitat de llum emesa o reflectida per un objecte.



Síntesi additiva:  implica que s'emeti llum directament d'una font d'il·luminació d'algun tipus, normalment utilitza llum de color vermell, verd i blau per a produir la resta de colors.



Síntesi substractiva: explica la teoria de la mescla de pintures, tints, tintes i colorants naturals per a crear colors que absorbeixen certes longituds d'ona i en reflecteixen d'altres.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PLANS I ANGLES

Imatge
Angulació zenital: és realitzat des d'adalt amb un angle de 90º, just a sobre dels objectes i subjectes. Angulació picat: altura lleugerament superior als ulls i la càmara orientada al terra. S'utilitza per transmetre al observador que algú és inferior. Angulació contrapicada: es situa davant i a una altura inferior al ulls. Serveix per enaltir i magnificar la persona. Angulació dorsal: ens explica que veu el protagonista però confirma el nostre rol d'espectadors. Plànol indirecte: s'observa mitjant reflexes. Angulació frontal: és el plànol més habitual. La càmera està paral·lela al terra i davant del personatge. Plà mitjà curt:    encuadra al sujeto desde la cabeza hasta la mitad del torso. Plà mitjà:  encuadra desde la cabeza a la cintura. Plà mitjà llarg o americà:  encuadra desde la cabeza hasta las rodillas. Plà sencer:   encuadra justamente la figura entera del sujeto a tomar.
Més informació

LLEIS DE GESTALT

Imatge
LLEI DE LA BONA FORMA : el cervell intenta organitzar els elements percebuts de la millor forma possible. LLEI DE LA FIGURA-FONS : la nostra percepció depèn del que l'envolta. Un element només és visible si existeix un fons que el contrasti. La figura és l'element central i el fons indefinit. LLEI DE L'AGRUPAMENT : tendim a organitzar els elements que percebi'm entorn a formes més simples ja conegudes. Els elements propers es capten com part d'una mateixa figura. LLEI DE LA SIMETRIA : els elements simètrics tendeixen a ser percebuts com una sola forma. LLEI DEL CONTRAST : un element es distingeix de la resta per la seva singularitat. LLEI DEL TANCAMENT : la percepció tendeix a tancar i completar les formes inacabades.
Més informació

CONCEPTES BÀSICS DE LA FOTOGRAFIA

Imatge
En camp i fora de camp :  el que es veu a la pantalla es diu que està en camp, perquè queda dins de la visió de la càmera, mentre que el que queda fora se li ha cridat fora de camp. Aire:  l'espai buit situat per davant de la persona o animal que constitueix el tema de la fotografia ha de ser més gran que l'espai situat per darrere. Horitzontal: és més còmode, s'adapta millor a la visió humana i és més natural. Vertical: sol ser més estàtic i tranquil, és més fàcil incloure elements en primer terme que proporcionin profunditat. Inclinat: transmet dinamisme i s'usa principalment per obtenir fotografies creatives. Reencuadrament: consisteix a ser capaços de percebre cualquie situació o experiència des de diferents perspectives, i centrar-nos en aquella que ens resulta més útil. Centres d'interès: l'element que més destaca, o es vol destacar, en una fot
Més informació